divendres, 24 d’octubre del 2014

Nit clara

La nit és un terreny de secà on florix renadiu el sentiment més fosc de la persona, flor o flora. Floreix amb l'escàs reixiu de la vergonya, de l'oblit, de la manca d'humitat que residix a l'estança de l'ànima. Sols pots comprovar fins on descansa la teua mirada a l'interior d'aquesta cambra si et deixes caure a dintre. Com al pou del somni. L'aljub que s'omple a les nits que com aquesta creix renadiu el sentiment de l'esperança, flor d'un dia i una nit. A la nit obres els ulls per sentir i créixer i al dia tanques el ulls per protegir-te i no morir.

Potser la màgia de la nit està a l'interior de la teua mirada, al centre d'eixe indret desconegut anomenat ànima.

La bona nit és com el bon dia, un desig que compartim en parella, en cercle, en humanitat... buscant amb deler el principi.